NOTA DE PREMSA: L’advocacia de Barcelona alerta de la vulneració del dret a la Segona Oportunitat en la reforma concursal

 

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona insta els grups parlamentaris a garantir una veritable Segona Oportunitat

Barcelona, 14 de gener de 2022. L’advocacia de Barcelona alerta que el Projecte de Llei de reforma de la Llei Concursal, que ha de transposar la Directiva UE 1023/2019 sobre Reestructuracions i Segona Oportunitat, no recull allò establert a la Directiva perquè els empresaris disposin d’un procediment que pugui finalitzar amb la “plena” exoneració dels deutes.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha participat de forma activa, des del mes d’agost passat, en la redacció de propostes, tant en el tràmit de Consulta pública prèvia com en el d’Audiència i al·legacions, al text de l’Avantprojecte. L’Advocacia, per la seva implicació als concursos i per la seva funció social i de garantia dels drets de la ciutadania, ha posat el focus en la tramitació del text, especialment en la regulació de la insolvència personal.

En una primera valoració del Projecte de llei publicat avui al Butlletí Oficial de les Corts Generals s’han detectat alguns elements clau que haurien de ser objecte d’esmena, sempre amb la mirada posada en la millora del funcionament del mecanisme de la Segona Oportunitat i que compleixi així l’objectiu que fixa la Directiva, que és “la cancel·lació plena dels deutes”. Si no, s’estarà vulnerant el dret a la Segona Oportunitat tal com s’ha regulat des de la introducció del mecanisme, el 2015.

  1. a) Sobre l’exoneració del crèdit públic

La sobreprotecció del crèdit públic pot suposar una barrera al deutor per accedir a una veritable exoneració i que amb això s’eviti la seva reincorporació al circuit econòmic. L’objectiu de la Segona Oportunitat és que després de l’exoneració dels seus deutes, el deutor pugui tornar a iniciar la seva activitat professional o empresarial i es converteixi en subjecte de totes les obligacions tributàries i de les aportacions corresponents al seu enquadrament en el règim de la Seguretat Social.

La norma ha de posar el focus a la plena exoneració del deutor per no resultar contrària a l’esperit de la Directiva i al seu articulat.

  1. b) Sobre la intervenció necessària de l’advocacia

Tot i l’aparent simplicitat amb què el legislador configura aquest tipus de procediment especial per a les microempreses, aquests són processos d’especial complexitat, tant des del punt de vista substantiu com processal. Això és degut a les conseqüències que pot implicar per al concursat l’anàlisi prèvia de la seva situació econòmica, el desenvolupament del procediment i la finalització del mateix, així com les opcions legals per les quals pot optar el concursat a cadascuna de les fases del procés, el que pot implicar per al mateix greus conseqüències jurídiques. L’assistència lletrada garanteix el dret d’igualtat de les parts en el procés judicial, evita que sigui suplerta per l’actuació d’ofici del tribunal i integra el contingut essencial del dret a la tutela judicial efectiva com a dret a la igualtat processal i a la tramitació del procediment.

  1. c) Sobre restriccions a l’exoneració

La restricció que proposa el Projecte a l’accés al mecanisme per mitjà de les sancions administratives, infraccions tributàries i derivacions de responsabilitat s’allunya dels principis de rehabilitació, de reinserció o de reeducació social que han de perseguir les normatives socials modernes, especialment si es té en compte que en el procediment concursal hi ha la secció de qualificació del concurs, que és la via legal adequada per evitar l’abús de la norma per aquells deutors que no són mereixedors d’aquesta Segona Oportunitat.

Adequar a la realitat social i econòmica de l’entorn en què es pretén aplicar la norma obliga a treballar perquè es puguin exonerar tots els deutes, adequant els plans de pagaments que siguin sostenibles en un període de temps concret i no posar barreres d’accés a aquest dret basat en prerrogatives i proteccions a una categoria de deutes.

S’adverteix que amb el text presentat, a la pràctica, molts ciutadans, empresaris i no empresaris quedaran exclosos del dret a tenir una Segona Oportunitat. I per tant, qui hagi tingut un fracàs econòmic o empresarial assistirà a la seva pròpia mort civil, passant a engrossir l’economia submergida i s’haurà aconseguit posar un sostre de vidre als emprenedors que per por de fracassar no s’arriscaran a iniciar aventures empresarials, perquè davant d’un error no hi ha una sortida sostenible; cal recordar que el progrés sostenible de l’economia es basa en l’èxit dels emprenedors que la fan progressar.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona confia que el debat que es farà els propers mesos al Congrés dels Diputats serà una bona oportunitat per concretar la proposta i garantir que a Espanya se segueixi garantint el dret dels empresaris a una veritable Segona Oportunitat d’acord amb la normativa europea.

 

NOTA DE PREMSA: L’Observatori de la Insolvència Personal de l’ICAB destaca que els concursos de persones segueixen a l’alça malgrat la moratòria concursal

Les dades publicades avui pel Consejo General del Poder Judicial constaten la consolidació del mecanisme de la Segona Oportunitat com a solució a la insolvència.

Des de l’Observatori s’alerta que si es manté la tendència, aquest 2021 finalitzarà amb una xifra propera als 14.000 concursos, molt superior als 8.324 concursos amb què es va tancar l’any 2020

L’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha analitzat les dades que ha publicat aquest matí el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els concursos de persona física durant el tercer trimestre de l’any 2021.

Es constata que de gener a setembre del 2021 s’han presentat un total de 9.935 concursos de persona física, dels quals 2.533 han estat de persona física empresària i 7.402 han estat de persona física no empresària. Si es manté la tendència, aquest 2021 finalitzarà amb una xifra propera als 14.000 concursos, molt superior als 8.324 concursos amb què es va tancar 2020.

És rellevant l’increment del 60% dels concursos de persona física no empresària dels tres primers trimestres del 2021 respecte al mateix període de l’any 2020. Pel que fa als concursos d’empresari declarats, l’increment en els tres primers trimestres del present any respecte a l’any anterior és del 115%.

I aquesta tendència a l’alça es manté malgrat la moratòria concursal que s’ha prorrogat fins al 30 de juny del 2022, mitjançant Reial decret publicat el passat 24 de novembre. Així, encara que les persones físiques no estan obligades a presentar concurs davant la seva situació d’insolvència, el cert és que segueixen acudint al mecanisme concursal per obtenir una solució a la insolvència, bé obtenint un acord amb els creditors, bé sol·licitant al jutjat l’exoneració dels deutes. De fet, el primer informe de l’Observatori de la Insolvència Personal de l’ICAB, presentat el passat mes de novembre, destacava que els casos en què no s’ha pogut arribar a un acord entre el deutor i els creditors i que segueixen el recorregut judicial, el procediment finalitza en un 95% amb la cancel·lació dels deutes.

Alhora, en la distribució per Comunitats Autònomes veiem com Catalunya concentra el 32% dels procediments de Segona Oportunitat de persones físiques empresàries, seguit pel 15% de Madrid, i el 12% de la Comunitat Valenciana.

El fet que el concurs de la persona física estigui complint el seu objectiu permetent una sortida favorable a les persones de la situació d’insolvència afavoreix que cada vegada més persones acudeixin a aquest procediment. D’aquesta manera es constata que s’està introduint en la cultura jurídica, econòmica i social el mecanisme de la Segona Oportunitat.

En el cas dels empresaris autònoms, el mecanisme ofereix una solució al sobreendeutament atès que actualment permet l’exoneració del crèdit públic dins un pla de pagaments. Aquest extrem ha de ser considerat com una clara oportunitat per refer projectes empresarials i personals que  permetin sortir de l’ostracisme i de les limitacions que dona lloc a mantenir deutes que no es poden  solucionar al llarg de la vida. D’aquesta manera, tal com ve advertint el Grup de Treball de la Segona Oportunitat de l’ICAB, s’evita un increment de l’economia submergida i s’elimina la limitació per iniciar de nou projectes empresarials que generin valor econòmic i social de futur.