Trobada institucional del degà de l’ICAB amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs

Aquest dimarts, 12 d’abril de 2022, la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha rebut en audiència el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús M. Sánchez, i els membres del Grup de Treball de la Segona Oportunitat ICAB-CICAC.

 

L’objectiu d’aquesta trobada institucional, celebrada al despatx d’audiències del Parlament, ha estat presentar les conclusions del 1er Congrés Europeu de Segona Oportunitat -celebrat el novembre passat a Barcelona-, així com exposar l’evolució d’aquest mecanisme tan rellevant a nivell social en matèria d’insolvència personal

Per a aquesta reunió de treball, han acompanyat al degà de l’ICAB els advocats Martí Batllori, Miguel Ángel Salazar, Elisa Escolà, Jaime Campá Borja Pardo, tots ells membres actius del Grup de Treball de la Segona Oportunitat.

NOTA DE PREMSA: L’Observatori de la Insolvència Personal de l’ICAB confirma que la Segona Oportunitat manté la tendència a l’alça com a eina de solució a la insolvència personal

  • Les dades publicades recentment pel Consejo General del Poder Judicial constaten la consolidació del mecanisme de la Segona Oportunitat com a una bona solució per a les persones que estan en situació d’insolvència.
  • Tal com havia avançat la previsió de l’Observatori al desembre, el 2021 va finalitzar amb un total de 13.943 concursos, dels quals 425 han estat declarats i conclosos simultàniament; és una dada molt superior als 8.324 concursos amb què va tancar 2020.
  • Aquestes dades sustenten la defensa del mecanisme de Segona Oportunitat i la implantació de mesures de millora que permetin el desplegament de la Directiva 1023/2019 de reestructuracions per tal que la plena exoneració dels deutes per al deutor de bona fe sigui una realitat en creixement.


Barcelona, 7 de març de 2022
. L’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha analitzat les dades que ha publicat recentment el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els concursos de persona física durant l’any 2021.

Es constata que de gener a desembre del 2021 s’han presentat un total de 13.943 concursos de persona física, dels quals 3.937 han estat de persona física empresària i 10.006 han estat de persona física no empresària. Són xifres molt superiors als 8.324 concursos amb què es va tancar l’any 2020, fet que significa un creixement d’un 67%.

És rellevant l’increment del 46% dels concursos de persona física no empresària l’any 2021 respecte de l’any 2020. Pel que fa als concursos d’empresari declarats, l’increment del present any en relació amb l’any anterior és del 141%.

Tendència a l’alça malgrat la moratòria concursal

Cal destacar que aquesta tendència a l’alça es manté malgrat la moratòria concursal que s’ha prorrogat fins al 30 de juny del 2022, mitjançant Reial decret 27/2021, publicat el 24 de novembre passat. Així, encara que les persones físiques no estan obligades a presentar concurs davant la seva situació d’insolvència, la veritat és que segueixen acudint al mecanisme concursal per obtenir una solució a la insolvència, bé obtenint un acord amb els creditors, bé sol·licitant al jutjat l’exoneració de els deutes.

És evident que aquest procediment segueix la tendència a l’alça, en constatar-se com una solució davant de situacions d’insolvència personal i professional de les persones, que incideix en la incorporació de la cultura de Segona Oportunitat a la nostra societat.

En aquest sentit i tal com ha postulat l’ICAB en la presentació d’esmenes al Projecte de llei de reforma del text refós de la Llei concursal, amb ponències expresses en la compareixença davant la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats dimarts passat, aquest model de Segona Oportunitat és bo per a les persones i s’han d’evitar retrocessos en el desenvolupament del mateix, que poden produir-se si s’aprova el Projecte de llei esmentat tal com està redactat.

Catalunya concentra el 43% dels procediments de Segona Oportunitat

En la distribució per comunitats autònomes es pot observar com Catalunya concentra el 43% dels procediments de segona oportunitat de persones físiques empresàries, seguit pel 13% d’Andalusia i el 10% de Madrid i de la Comunitat Valenciana.

El fet que el concurs de la persona física estigui complint el seu objectiu permetent una eixida favorable a les persones de la situació d’insolvència afavoreix que cada vegada més persones acudeixin al procediment. D’aquesta manera es constata que el mecanisme de la Segona Oportunitat s’està introduint en la cultura jurídica, econòmica i social.

En el cas dels empresaris autònoms, el mecanisme ofereix una solució al sobreendeutament atès que actualment permet exonerar el crèdit públic dins un pla de pagaments. Aquest extrem ha de ser considerat com una oportunitat clara per poder refer projectes empresarials i personals que permetin sortir de l’ostracisme i de les limitacions a què dóna lloc mantenir deutes no solucionables al llarg de la vida. D’aquesta manera, tal com adverteix el Grup de Treball de la Segona Oportunitat de la Comissió de Normativa ICAB-CICAC, s’evita un increment de l’economia submergida i s’afavoreix l’inici de nous projectes empresarials que generin valor econòmic i social de futur.

L’Observatori de la Insolvència Personal ICAB

L’Observatori de la Insolvència Personal és un instrument del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, adscrit a la seva Comissió de Normativa, l’objectiu del qual és fer un seguiment de les dades d’aquests mecanismes de solució a la insolvència, per tal de fer una anàlisi econòmica del dret a extreure les conclusions i propostes en el desenvolupament i desplegament d’accions de millora en els procediments

NOTA DE PREMSA: Compareixença al Congrés per tractar les esmenes ICAB-CICAC al projecte de llei de reforma concursal

Victoria Ortega, presidenta del CGAE, i Martí Batllori i Elisa Escolà, advocats del Grup de Segona Oportunitat de la Comissió de Normativa ICAB-CICAC, compareixen al Congrés dels Diputats en nom de l’advocacia.

Barcelona, 1 de març 2022. Es troba en tràmit al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de reforma del text refós de la Llei Concursal, amb la finalitat de dur a terme la transposició de la Directiva de la Unió Europea coneguda com a “Directiva sobre reestructuració i insolvència”.

Davant d’aquest tràmit legislatiu i tal com l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha vingut informant, des de la Comissió de Normativa ICAB-Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) , amb el suport dels grups de treball de Segona Oportunitat i Concursal, així com amb la col·laboració de diferents comissions i seccions, s’han elaborat diverses propostes d’esmenes que aborden diversos temes regulats en el referit projecte de llei.

D’entre elles, val la pena destacar, en primer lloc, la que manté la necessitat de garantir la tutela judicial efectiva del deutor en el procés especial de Segona Oportunitat amb plenes garanties, fet que fa imprescindible la intervenció necessària i, en tot cas, d’assistència lletrada mitjançant un professional de l’advocacia i la representació processal mitjançant procurador.

També és important advertir que es reclama la necessitat de no excloure els crèdits públics en els processos de Segona Oportunitat. Els deutors de bona fe insolvents o sobreendeutats han de poder gaudir de la plena exoneració dels seus deutes sense que se n’exclogui aquests crèdits, perquè aquesta circumstància suposa una sobreprotecció dels mateixos de manera injustificada i una greu limitació als efectes de la Segona Oportunitat.

La idea d’excloure el crèdit públic del sistema d’exoneració previst en el Projecte de llei té un propòsit merament sancionador que indubtablement perjudica l’interès de l’Estat ja que la impossibilitat de pagament del deutor, lluny de crear-hi una consciència tributària, l’empeny a l’economia submergida. I és que aquesta situació, la majoria de les vegades, impossibilita fer front ni tan sols al principal dels deutes tributaris i amb més dificultat a les sancions que els acompanyen.

A més, mitjançant les esmenes presentades es qüestionen les previsions retroactives del règim transitori del projecte, que afecten el deutor que hagués iniciat el procediment abans de l’entrada en vigor de la nova llei. També s’adverteix que la previsió del procediment especial per a les micro-pimes no té en compte la definició que per a aquest tipus d’entitats estableix la normativa europea, donant peu a una aplicació generalitzada d’un procediment especial amb una regulació que no hauria de ser aplicable de forma generalitzada. Així mateix, s’aborden els problemes derivats de les previsions que el projecte fa sobre les limitacions de nomenament d’administradors concursals i els relacionats amb el sistema retributiu dels mateixos.

Per tot l’anterior, aquest dimarts, 1 de març de 2022, s’ha produït una compareixença al Congrés dels Diputats per tractar-hi les anteriors esmenes, així com per conèixer els posicionaments d’altres representants del món econòmic i professional.

És rellevant posar de manifest la importància que té el fet que, en el tràmit parlamentari de compareixences acordat pels grups parlamentaris davant la Comissió de Justícia, compareguin tres professionals de l’advocacia com Victòria Ortega, presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), i els advocats catalans Martí Batllori i Elisa Escolà, responsable i membre respectivament del Grup de Treball de Segona Oportunitat de l’ICAB. Aquest grup de treball està adscrit a la Comissió de Normativa, àmbit en el que l’ICAB i el Consell de l’Advocacia Catalana treballen profitosament de manera conjunta.

Amb la presentació d’aquestes esmenes i les compareixences en seu parlamentària, l’advocacia busca dur a terme la seva aportació en aquest procés de reforma tot contribuint a salvaguardar els drets de la ciutadania, potenciar el mecanisme de la Segona Oportunitat i garantir la correcta adequació de la legislació espanyola a la directiva europea.

NOTA DE PREMSA: L’advocacia de Barcelona alerta de la vulneració del dret a la Segona Oportunitat en la reforma concursal

 

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona insta els grups parlamentaris a garantir una veritable Segona Oportunitat

Barcelona, 14 de gener de 2022. L’advocacia de Barcelona alerta que el Projecte de Llei de reforma de la Llei Concursal, que ha de transposar la Directiva UE 1023/2019 sobre Reestructuracions i Segona Oportunitat, no recull allò establert a la Directiva perquè els empresaris disposin d’un procediment que pugui finalitzar amb la “plena” exoneració dels deutes.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha participat de forma activa, des del mes d’agost passat, en la redacció de propostes, tant en el tràmit de Consulta pública prèvia com en el d’Audiència i al·legacions, al text de l’Avantprojecte. L’Advocacia, per la seva implicació als concursos i per la seva funció social i de garantia dels drets de la ciutadania, ha posat el focus en la tramitació del text, especialment en la regulació de la insolvència personal.

En una primera valoració del Projecte de llei publicat avui al Butlletí Oficial de les Corts Generals s’han detectat alguns elements clau que haurien de ser objecte d’esmena, sempre amb la mirada posada en la millora del funcionament del mecanisme de la Segona Oportunitat i que compleixi així l’objectiu que fixa la Directiva, que és “la cancel·lació plena dels deutes”. Si no, s’estarà vulnerant el dret a la Segona Oportunitat tal com s’ha regulat des de la introducció del mecanisme, el 2015.

  1. a) Sobre l’exoneració del crèdit públic

La sobreprotecció del crèdit públic pot suposar una barrera al deutor per accedir a una veritable exoneració i que amb això s’eviti la seva reincorporació al circuit econòmic. L’objectiu de la Segona Oportunitat és que després de l’exoneració dels seus deutes, el deutor pugui tornar a iniciar la seva activitat professional o empresarial i es converteixi en subjecte de totes les obligacions tributàries i de les aportacions corresponents al seu enquadrament en el règim de la Seguretat Social.

La norma ha de posar el focus a la plena exoneració del deutor per no resultar contrària a l’esperit de la Directiva i al seu articulat.

  1. b) Sobre la intervenció necessària de l’advocacia

Tot i l’aparent simplicitat amb què el legislador configura aquest tipus de procediment especial per a les microempreses, aquests són processos d’especial complexitat, tant des del punt de vista substantiu com processal. Això és degut a les conseqüències que pot implicar per al concursat l’anàlisi prèvia de la seva situació econòmica, el desenvolupament del procediment i la finalització del mateix, així com les opcions legals per les quals pot optar el concursat a cadascuna de les fases del procés, el que pot implicar per al mateix greus conseqüències jurídiques. L’assistència lletrada garanteix el dret d’igualtat de les parts en el procés judicial, evita que sigui suplerta per l’actuació d’ofici del tribunal i integra el contingut essencial del dret a la tutela judicial efectiva com a dret a la igualtat processal i a la tramitació del procediment.

  1. c) Sobre restriccions a l’exoneració

La restricció que proposa el Projecte a l’accés al mecanisme per mitjà de les sancions administratives, infraccions tributàries i derivacions de responsabilitat s’allunya dels principis de rehabilitació, de reinserció o de reeducació social que han de perseguir les normatives socials modernes, especialment si es té en compte que en el procediment concursal hi ha la secció de qualificació del concurs, que és la via legal adequada per evitar l’abús de la norma per aquells deutors que no són mereixedors d’aquesta Segona Oportunitat.

Adequar a la realitat social i econòmica de l’entorn en què es pretén aplicar la norma obliga a treballar perquè es puguin exonerar tots els deutes, adequant els plans de pagaments que siguin sostenibles en un període de temps concret i no posar barreres d’accés a aquest dret basat en prerrogatives i proteccions a una categoria de deutes.

S’adverteix que amb el text presentat, a la pràctica, molts ciutadans, empresaris i no empresaris quedaran exclosos del dret a tenir una Segona Oportunitat. I per tant, qui hagi tingut un fracàs econòmic o empresarial assistirà a la seva pròpia mort civil, passant a engrossir l’economia submergida i s’haurà aconseguit posar un sostre de vidre als emprenedors que per por de fracassar no s’arriscaran a iniciar aventures empresarials, perquè davant d’un error no hi ha una sortida sostenible; cal recordar que el progrés sostenible de l’economia es basa en l’èxit dels emprenedors que la fan progressar.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona confia que el debat que es farà els propers mesos al Congrés dels Diputats serà una bona oportunitat per concretar la proposta i garantir que a Espanya se segueixi garantint el dret dels empresaris a una veritable Segona Oportunitat d’acord amb la normativa europea.